<

KALIDASSA

Kalidassa (cap a 375–455) és el més gran dels poetes clàssics indis i és, indubtablement, el més famós a Occident. Pertanyia a la casta dels bramans i era adorador del déu Shiva. Va ser el poeta de tall del rei Vikramâditya i, segons la llegenda, va adquirir el do de la creació literària mitjançant penitències fetes en honor de la deessa Kali, de qui va prendre el seu nom («esclau de Kali»).

Va conrear amb gran èxit la poesia lírica, l'èpica i la dramàtica, amb un estil molt clar i precís. El seu llenguatge estableix el criteri de puresa en sànscrit i es caracteritza per la seva economia de paraules i pel seu gran suggeriment. Les seves composicions principals són les epopeies Raghuvansha, Kumârasambhava, els poemes lírics Ritusamhâra i Meghadûta i les peces teatrals Abhijñânashakuntalâ, Vikramorvashî i Mâlavikâgnimitra, amb les quals va donar una visió molt concreta del pensament i de les formes socials del seu temps