<

JOSEP SUREDA BLANES

JOSEP SUREDA BLANES

Josep Sureda i Blanes (Artà, 23 de juny de 1890 - Barcelona, 26 de maig de 1984) Va ser un químic, apotecari, escriptor i historiador de la ciència mallorquí.
Josep Sureda i Blanes fou un fervent col·laborador del primer periòdic artanenc "Llevant" que durant 15 anys -des del 31 de desembre de l'any 1916 fins al dia 20 de febrer de l'any 1931 -recollí la palpitació de la vida del poble d'Artà.

També fou fundador de "Bellpuig" com a col·laborador. Aquests són els seus articles: "Dos savis de Heidelberg", "Un polonès exilat", "Ole Bull", "Antoni Noguera", "El Pare Ginard", "Gafim", "Un article del Pare Ginard i Bauçà" i "Les oblidances", en què escriu sobre el músic Antoni Lliteres i Carrió.
Reivindicà la contribució dels illencs al progrés tècnic i cultural a "La princesa que tenia el rellotge aturat" (1930), "El poeta pagès Frederic Mistral" (1930), "Mahatma Gandhi" (1931), "Goethe i la química" (1932), "La creació científica" (1933), "Jovellanos en Bellver" (1947), "En l'aniversari de Miguel Costa i Llobera" (1948), "Un comentario en el centenario de Orfila" (1953), "Chopin a Mallorca" (1954), "El castillo de Alaró" (1957), "Mallorca i la tradició tècnica" (1958), "Las academias médicas de Mallorca 1788-1831" (1960), "La creació científica" (1963), "Orfila i la seva època" (1969), "Ramon Llull i l'origen de la cartografia mallorquina" (1969) "Petites històries" (1971) i "Mallorquins d'ahir" (1974). Estudià la Renaixença a "Històries aldanes" (1977) i "Aprenentatge i romiatges del jove Miquel Costa" (1980) i els viatgers a Mallorca amb "Chopin a Mallorca" (1954), "Els hostes. Dos savis de Heidelberg" (1960), "Els hostes. Un polonès exiliat" (1962), "Els hostes. Ole Brull" (1963), "Els hostes. Pau Piferrer" (1964) i altres treballs. Va publicar el volum de poesia lírica "El paisatge d'Artà" (1932). Bon coneixedor de l'alemany traduí al castellà "Die Balearen" de l'arxiduc Lluís Salvador (1954-65) en dotze volums, amb un pròleg seu a cadascun.

Sureda i Blanes, l'any 1961 semblantment, duu a la impremta el llibret encapçalat "El poeta d'Artà" designació per ell atribuïda al P. Rafael Ginard i Bauçà. Era l'estampació d'una conferència llegida a la "Caixa Rural d'Artà". Pocs anys després, l'any 1965, publicà "Pagesos i poetes", en la segona part del qual escriu de "La vocació artanenca de Fra Rafel", fruit també d'una conferencia donada a la vila.