<
↑

ANTONI VIDAL FERRANDO

ANTONI VIDAL FERRANDO

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 9 de setembre de 1945) Poeta, narrador i historiador. En el camp de la poesia ha publicat obres com Racó de n'Aulet (Premi Ciutat de Palma, 1985), Els colors i el zodíac (Premi Festa d'Elx, 1987), A l'alba lila dels alocs (Premi Bernat Vidal i Tomàs, 1988), Calvari (Premi Cavall Verd–Josep Maria Llompart, 1992), Bandera blanca (Premi Jocs Florals de Barcelona, 1994) o Si entra boira no tendré on anar (Premi Carles Riba, 2021). Des dels escenaris de la memòria personal i col·lectiva, va aconseguir elaborar una profunda crònica literària i sentimental de la Mallorca del segle XX amb les novel·les Les llunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (Premi Sant Joan, 1999) i L'illa dels dòlmens (Premi Crítica Serra d'Or, 2008).
Altres títols de narrativa destacats són el dietari Amors i laberints (Premi Faula de la Crítica, 2010) i la novel·la La ciutat de ningú (2016). Reconegut per la crítica com un dels majors talents literaris de la seva generació, ha estat distingit amb la Medalla d'Or de Santanyí (2018), el Premi Jaume Fuster, concedit per l’AELC (2023) i la Medalla d'Honor i Gratitud de l'Illa del Consell de Mallorca (2026). Té obra traduïda al castellà, a l'italià, a l'alemany i a l'anglès, entre d'altres idiomes.