<

ALBERTINE SARRAZIN

ALBERTINE SARRAZIN
Albertine Sarrazin tingué una vida tan intensa que sembla extreta d’una novel·la: abandonada el mateix dia del seu naixement, va ser adoptada per un matrimoni major als 2 anys; amb ells marxà a França, on fou educada sota una fèrria disciplina. Als 10 seria violada per un familiar, episodi traumàtic que encetà una adolescència lliurada al costat més salvatge de la vida: la rebel·lió contra els majors, l’alcohol, la prostitució, els robatoris i un llarg peregrinatge d’entrades, sortides i fugues per les presons franceses. Mai no abandonà la seva necessitat d’escriure i, de fet, els seus textos foren utilitzats en contra seva a diferents judicis i avaluacions psiquiàtriques. El 1965 inicià la seva trajectòria com a escriptora, convertint-se en la primera dona a França que contà la seva vida de prostituta i de delinqüent. L’Astragale (1965), La Cavale (1965) i La Traversière (1966), obres plenes de referències autobiogràfiques, la convertiren en una de les grans promeses de la literatura francesa. Fatigada pel consum d’alcohol, de tabac, per una vida caòtica que havia quedat marcada per constants problemes de salut, morí com a conseqüència d’una operació als 29 anys d’edat. Moria l’escriptora, però naixia el mite literari.