<
↑
ROBERT GRAVES – Nova Editorial Moll

ROBERT GRAVES

ROBERT GRAVES
Robert Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès. Durant la seva vida produí més de 140 obres. Era fill de l'escriptor anglo-irlandès Alfred Perceval Graves i d'Amalie von Ranke. L'historiador Leopold von Ranke era oncle de la seva mare. Graves es considerava a si mateix un poeta per davant de tot, però les seves obres més exitoses foren novel·les històriques, en particular Jo, Claudi. Publicà el seu primer llibre de poemes, Over the brazier, el 1916, però posteriorment intentà eliminar la seva poesia de guerra. Graves es casà el 1918 amb Nancy Nicholson, i tot seguit entra al St John's College, a Oxford. Després intentà guanyar-se la vida obrint una petita botiga, però el negoci fracassà aviat. El 1926 acceptà un lloc a la Universitat del Caire, acompanyat de la seva dona, els seus fills i la poetessa Laura Riding. Tornà a Londres per poc temps, on trencà relacions amb la seva dona abans d'anar a viure amb Riding a Mallorca; allí publicaren llibres sota la firma Seizin Press, fundaren i editaren la revista literària Epilogue i escrigueren junts dos exitosos llibres acadèmics: A Survey of Modernist Poetry (1927) i A Pamphlet Against Anthologies (1928) (ambdós molt influents en la moderna crítica literària), entre moltes altres obres literàries. El 1929 Graves publicà Adéu a tot això (revisat per ell mateix i tornat a publicar el 1957); va resultar un èxit però li costà la pèrdua de molts dels seus amics, entre ells Sassoon. El 1934 publicà la seva obra més cèlebre, Jo, Claudi; emprant fonts clàssiques construí una complexa història de la vida de l'emperador romà Claudi, i que fou ampliada a la seqüela Claudi el déu (1935). Una altra novel·la històrica de Graves, El comte Belisari (1938), descriu la carrera del general romà d'Orient Belisari. El 1941 publicà El llarg cap de setmana, una col·laboració amb Alan Hodge; també col·laborà amb ell a El lector sobre la teva espatlla (1943), un llibre sobre escriptura clara, del qual es publicà una revisió el 1947 amb el nom de L'ús i abús del llenguatge anglès. El 1946 Graves publicà la novel·la històrica Jesús Rei. El 1948 publicà la polèmica La Deessa Blanca; el 1953 publicà L'Evangeli del Natzarè Restaurat amb Joshua Podro; el 1955, la seva versió plena d'anotacions d'Els Mites Grecs; el 1956, un volum de contes: Catacrok! Mostly Stories, Mostly Funny. El 1961 esdevingué professor de poesia a Oxford, càrrec que ocupà fins al 1966. Com a poeta, Graves era un iconoclasta, desacreditant molts dels procediments de les escoles modernistes de poesia, i mantenint punts de vista fortament individuals sobre el valor de moltes obres que seguien el cànon literari. La seva casa de Deià es convertí en una mena de Meca per als iconoclastes i rebels de tota mena, i gent tan diversa com Len Lye, William Gaddis i Robert Wyatt feren el pelegrinatge. Creient que l'amor era l'únic tema veritable de la poesia, Graves limità la major part de la seva obra poètica a poemes curts, molts dels quals requereixen una comprensió de La Deessa Blanca per ser plenament entesos. Graves menyspreà les seves novel·les històriques, com Jo, Claudi i El Comte Belisari, però continuen sent molt ben considerades pels lectors (també va escriure molts contes, un dels quals, El Crit, fou portat al cinema en una pel·lícula protagonitzada per Alan Bates). Graves és considerat un molt bon novel·lista, però igual que Thomas Hardy (conegut i admirat per Graves), sempre es considerà un poeta per damunt de tot.

Obres de l'autor/a