<

BLAI LLOPIS FANER

BLAI LLOPIS FANER
Blai Llopis Faner (1920-2009). Científic i humanista, Blai Llopis va marxar a Madrid, després de la Guerra Civil, a estudiar Medicina. El 1945 es va comprometre amb el jurament hipocràtic, a què va demostrar fidelitat durant tota la seva vida. El 1947 va aconseguir l'especialitat en Reumatologia a l'Hospital climanic de Barcelona. I a partir de 1948, gràcies a les beques de la Fundació March, va completar la seva formació a l'estranger, com a metge resident en els hospitals de Heidelberg (Alemanya), Copenhaguen (Dinamarca) i Heuinola (Finlàndia). Després va redactar la tesi doctoral, titulada Biomecànica en la postura de l'home. La seva educació i reeducació. Va fixar la seva residència a Palma, on va contreure matrimoni amb Ana Melià, de Ciutadella. van ser pares de quatre fills, als quals inculcar el seu amor per Menorca. Va exercir durant 45 anys, amb professionalitat i rigor, com traumatòleg de la Seguretat Social i també va mantenir oberta consulta privada. Va intervenir en l'elaboració de els dos volums de Reumatologia Pràctica, i des 1972 a 1986 va ser responsable del departament de Reumatologia i Malalties Osteoarticulars de la direcció provincial de Sanitat. Entre 1981 i 1985 va ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Balears, i el 1989 va ser nomenat membre de mèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Inquiet, investigador infatigable, Blai Llopis va publicar el 2000 la novel·la El carrer de les Verges (Editorial Moll), ambientada a els anys 50. El 2003 va aparèixer el seu treball de recerca sobre la figura i l'obra del científic menorquí de segle XVII Miquel Oli i Quadrado, editada per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.